Si creus que procrastines perquè no tens prou motivació per a fer una determinada cosa, et passa des de sempre o a l'inici tenies motivació?

Si tenies motivació i ja no, no és culpa teva. Resulta que la motivació funciona com la primera marxa d'un cotxe: és la millor per a arrencar, però després cal fer servir d'altres per a avançar, evitar obstacles i arribar a destí. Si, de fet, mai vas tenir motivació, potser la teva tasca és tan avorrida que no hi ha manera de motivar-se. I llavors, té sentit continuar buscant desitjar fer-la?

Si la motivació no funciona a llarg termini ni tampoc per a coses molt feixugues, ens serveix el desig?

Diuen que "Voler és poder!", però és una altra d'aquelles frases benintencionades i motivadores que no tenen res a veure amb la realitat. Voler és voler: buscar, demanar, desitjar, venir de gust. Poder és poder: tenir la capacitat de fer alguna cosa. Per això, per molt que vulgui alguna cosa, no n'hi ha prou amb voler-la per a realitzar-la.

La distància entre el voler i el poder s'escurça amb el fer

És a dir, és molt més fàcil aconseguir alguna cosa ocupant-nos a fer coses per a aconseguir-la, que si ens dediquem a buscar l'estat d'ànim perfecte, el desig o la motivació suficients per a aconseguir-la. La part bona és que resoldre i assolir coses ens fa sentir satisfets i això ens mou (ens motiva!) a fer-ne més.

L'experiment dels 10 minuts

Et proposo una cosa. Cada vegada que et trobis procrastinant, mirant de fer una cosa, posa 10 minuts en el teu temporitzador i, durant aquest temps, no facis res més que fer allò que has de fer (ni xarxes socials, ni cafè, etc.) 10 minuts després serà molt més fàcil continuar que si t'haguessis dedicat a buscar la motivació o el desig.

Creus que la procrastinació és un problema seriós en el teu dia a dia?

Explica'm la teva situació i buscarem les eines estratègiques que et poden ajudar.