Existeix el mite que els canvis personals comencen a l'interior i després es veuen en l'exterior, però jo diria que, molt més sovint, segueixen el camí invers, el de la pedra llançada a l'aigua.
Si pensem en la possibilitat que una pedra del fons d'un riu sigui moguda per un corrent de manera que acabi pujant a la superfície, fent-se visible i modificant la superfície de l'aigua, el procés no sembla gaire natural. No obstant això, quan enfrontem un problema sovint busquem generar tota la força, direcció i determinació en el nostre interior, o més aviat al nostre cap, i moure tot, resoldre, des d'allà.
Quan busquem canviar "des de dins" ens oblidem que segur ha estat una força externa, una experiència, la que ens porta a buscar el canvi i que no aconseguirem consolidar aquest canvi sense relacionar-nos amb aquest exterior.
Quan ens "adonem" d'alguna cosa o alguna cosa ens "ressona", ens "impacta" o ens "fa mal", totes aquestes coses s'originen fora de nosaltres. I l'error està a enfrontar aquestes coses sense sortir a l'exterior. No podem enfrontar la por sense actuar contra la por, no podem superar la tristesa sense transitar la tristesa, no podem vèncer a la ràbia sense canalitzar la ràbia. No podem canviar les coses sense construir coses noves.
Si un canvi personal no és visible, el nostre entorn continuarà relacionant-se amb la nostra forma de fer del passat i això farà molt més difícil consolidar aquest canvi.
Si pretenem mantenir en un canvi alimentant-lo únicament de la nostra decisió i força de voluntat interior, serà una tasca pesada i difícil de sostenir. En canvi, si posem en acció de manera visible aquest canvi, per a construir una estructura concreta que ens permeti efectivament canviar i que anunciï al món, sense estridències però sense misteris, que estem construint d'aquesta nova manera, el canvi s'anirà consolidant en experiències i reaccions.
El canvi visible, la pedra llançada a l'aigua, genera ones concèntriques cada vegada més àmplies, però el més important és que, després, es diposita en la profunditat de l'aigua.
Quan en comptes de buscar la pedra o el moment perfecte, decidim tirar-la a l'aigua, quan actuem en comptes de continuar analitzant com hauríem de sentir-nos o estar per a poder actuar, experimentem la nostra capacitat de moure les aigües, de fer canvis visibles que generin canvis en el nostre entorn. És a dir, aprenem, de manera progressiva i profunda, que tenim capacitat d'incidir en com vivim i com estem.
Sents que no aconsegueixes portar a la vida real els canvis que necessites?
Explica'm la teva situació i buscarem les eines estratègiques que et poden ajudar.
