Els éssers humans som essencialment socials i necessitem la validació aliena

El desig de pertànyer a un grup social és innat en la nostra espècie, està a la nostra configuració neurològica. Necessitem que altres persones confirmin el que som i el que podem ser i tenim la capacitat i la necessitat de confirmar als altres individus en els mateixos termes. Valorem tant la pertinença i la validació que, com més “correcta” consideren les altres persones una idea o postura, més correcta ens sembla. Per a constatar-ho amb humor, mireu aquest vídeo de l'experiment de l'ascensor.

Llavors, aquelles persones que fan el que els ve de gust, no tenen en compte què pensaran d'elles?

Potser coneixes a algú que sembla que fa el que vol i creus que no li ha d'importar el què diran. Segurament, però, parlaríem d'algú que, conscient d'aquestes opinions, actua sense sotmetre's a elles o buscant precisament diferenciar-se per a aconseguir el seu propi espai de reconeixement. Aquestes persones tenen, sovint, el seu propi seguici, o bé gaudeixen de la fascinació que generen entre qui no segueix el ramat o de l'atenció que reben a través de les crítiques.

El problema és que les persones també tenim la necessitat innata de diferenciar-nos, per a definir-nos com a individus i sentir-nos úniques

És a dir, patim la condemna de relacionar-nos amb altres persones per a sentir que pertanyem i, alhora, per a diferenciar-nos d'elles. El repte, llavors, és aconseguir que l'aprovació aliena no esdevingui una finalitat absoluta que ens impedeixi decidir sobre les nostres accions. Per això, hem d'aprendre a fer allò que volem fer com si no ens importés l'opinió de la gent. És a dir, hem de trobar eines per a no fer massa cas als pensaments i les emocions d'inseguretat, encara que en tinguem, a l'hora d'actuar.

Vols que t'ajudi a actuar com si no t'importessin les opinions alienes?

Explica'm la teva situació i buscarem les eines estratègiques que et poden ajudar.